Formem de la millor manera possible els futurs professors de llengua catalana? El mètode i l’enfocament d’ensenyament que fem servir per ensenyar català és eficaç i efectiu? Els alumnes adquireixen els coneixements lingüístics necessaris per resoldre qualsevol situació comunicativa? Per trobar resposta a aquestes i altres preguntes sobre didàctica de la llengua catalana, avui he parlat amb l’Albert Vilagrasa Grandia, professor (així és com s’autodefineix), coautor de diversos articles i estudis de didàctica de la llengua, formador de professors i autor i coordinador (juntament amb l’Ares Llop Naya, doctora en llengua i literatura catalanes) de l’equip del projecte A punt.
Has fet tantes coses que no sé ni per on començar. Comencem per l’A punt. Què és l’A punt?
L’A punt és un mètode d’aprenentatge de català que ha estat elaborat per un equip d’especialistes en l’ensenyament de català que treballen en diferents contextos i que fan recerca en adquisició de llengües i/o didàctica de la llengua. Per tant, l’A punt es nodreix del coneixement fruit de la investigació i la realitat de la pràctica educativa. Està compost per sis volums que corresponen als nivells del MECR A1, A2, B1, B2, C1 i C2, i per un volum intensiu que engloba els nivells A1 + A2. A cada nivell hi ha disponible el llibre de l’alumne, el llibre d’exercicis, el llibre del professor, el material audiovisual i les transcripcions. A més, hi ha una versió digital i interactiva de tot el material perquè els docents i alumnes puguin utilitzar-la a classe o en línia.
Quina rebuda ha tingut l’A punt? Es fa servir només a Catalunya?
Estem molt contents de l’acolliment que ha tingut. L’A punt es fa servir a diferents centres d’ensenyament de català, ja sigui de territoris de parla catalana com de fora (a les Escoles Oficials d’Idiomes, al Consorci per a la Normalització Lingüística, a l’Institut d’Estudis Baleàrics, a centres d’educació secundària, a universitats, a les aules d’acollida, a instituts de la Catalunya del Nord, als lectorats de la Xarxa Llull d’ensenyament del català a l’exterior…), i fins i tot el Govern d’Andorra n’ha fet una adaptació al context sociocultural del país. L’A punt és un mètode molt innovador i capdavanter dins i fora de Catalunya, i no ho diem només nosaltres: s’han fet ponències i intervencions a congressos d’universitats fora de l’àmbit català (a Lisboa, a Cambridge o a Montreal, entre d’altres) per parlar de la metodologia que adoptem per ensenyar el català i de com hem traslladat les evidències científiques en el material didàctic.
«Estudiem i aprenem llengües per comunicar-nos. Amb aquesta premissa, volem que l’alumne aprengui a utilitzar la llengua de manera correcta lingüísticament segons el nivell, però amb un objectiu comunicatiu.»
Què té d’innovadora aquesta metodologia?
Estudiem i aprenem llengües per comunicar-nos. Amb aquesta premissa, l’enfocament que seguim és un enfocament que pretén que l’alumne aprengui a utilitzar la llengua de manera correcta lingüísticament segons el nivell, però amb un objectiu comunicatiu. És a dir, capacitem l’aprenent dels recursos necessaris perquè pugui fer servir la llengua amb un propòsit significatiu. Els continguts lingüístics que l’aprenent ha d’adquirir per resoldre amb èxit una situació comunicativa estan repartits segons les necessitats d’ús. D’aquesta manera, l’aprenent farà servir un aspecte gramatical o un lèxic determinat perquè el necessita per comunicar. Encara ara molts materials i pràctiques a classe es basen en la descripció del sistema lingüístic i l’exercitació descontextualitzada, sobretot a nivells avançats. I això condiciona l’imaginari sobre com s’ha d’aprendre i ensenyar una llengua. Si bé aprendre els continguts lingüístics és imprescindible per comunicar, l’aprenent no podrà comunicar si els hi ensenyem de manera aïllada. I llavors ens podem trobar el cas d’algú que té el nivell C1 o C2 de català, però que és incapaç d’escriure una carta de recomanació amb un registre adequat, una distribució de la informació coherent i lingüísticament correcte, per exemple.
Fins aquí em sembla tot molt lògic. Parla’m una mica més d’aquest mètode.
L’enfocament de l’A punt està basat en l’acció, i la tasca esdevé la unitat essencial per a la programació i l’ensenyament. Concebem el parlant com un agent social amb unes tasques comunicatives específiques en funció de l’entorn, d’un camp d’acció i d’unes circumstàncies determinades. L’enfocament orientat a l’acció i el treball per tasques sorgeix com a resultat de més de quaranta anys d’investigació orientada a conèixer com les tasques comunicatives poden contribuir a l’aprenentatge d’una llengua. Per tasca entenem qualsevol activitat que les persones fan en la vida quotidiana i en què la llengua té un paper cabdal. De fet, l’enfocament comunicatiu basat en tasques comparteix fonaments teòrics amb les situacions d’aprenentatge.
Com heu elaborat el material didàctic i com està organitzat?
És bastant difícil d’explicar perquè és un procés molt complex. Primer de tot fem la programació de cada nivell: decidim les tasques i els continguts lingüístics (lèxic, gramàtica, gèneres discursius, aspectes fonètics i ortogràfics, etc.) que es necessiten per resoldre la tasca, i ens assegurem que a la programació s’hagin inclòs tots els continguts dels programes institucionals del nivell. El treball per tasques permet que els continguts es reciclin i es reutilitzin en diferents moments del curs. Això vol dir que no hi ha una única unitat de pronoms, posem per cas, sinó que es presenten segons l’ús que n’hagin de fer per executar la tasca. Llavors desenvolupem la seqüència didàctica per arribar a la tasca, que és el recorregut que l’aprenent seguirà per anar adquirint els continguts lingüístics que haurà de fer servir per acomplir la tasca. Darrere de cada seqüència didàctica hi ha un munt d’elements que s’entreteixeixen: textos input orals i escrits, activitats de producció oral i escrits, de descoberta d’aspectes gramaticals, etc. I tot ha d’estar ben travat. És impressionant la tramoia que hi ha en cada unitat, perquè hi ha molts aspectes —que no són estrictament lingüístics— que hem volgut que hi apareguessin, com ara la varietat lingüística i els aspectes socioculturals que representen tots els territoris de parla catalana; hem volgut donar visibilitat a dones referents (arquitectes, científiques, escriptores, polítiques, etc.) i tractar la diversitat de gènere o d’orientació sexual per crear un clima d’aprenentatge acollidor i inclusiu, etc. L’aspecte visual del llibre, tant el disseny com les il·lustracions i fotografies, és cabdal i hi invertim molt de temps per buscar un resultat atractiu, que motivi l’aprenent i, sobretot, que l’ordre i la claredat visual dels continguts faciliti l’aprenentatge. Per sort tenim un equip de disseny fantàstic.
Per als que no coneixen l’editorial Publicacions de l’Abadia de Montserrat, com la descriuries?
Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAM) té dos aspectes que per a mi són fonamentals: d’una banda, publica llibres de molta qualitat —i no només de contingut, sinó que també té molta cura del disseny, de les il·lustracions, etc.—, i de l’altra, el tracte humà amb l’autor. Potser com que és l’editorial més antiga d’Europa li ve de tradició. Pel que fa a la publicació de material per a l’ensenyament del català, PAM és un punt de referència perquè sempre ha apostat per la qualitat i la innovació en l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua. La línia editorial dels materials per a l’ensenyament de català de PAM mostra, de manera natural, un procés d’evolució i de renovellament per adaptar-se als nous temps i oferir eines efectives i actualitzades als docents i als aprenents. Només cal recordar l’evolució des del Digui, digui…, passant pel Veus i ara l’A punt.
«M’interessa molt què passa a l’aula, com els docents ensenyen i com els alumnes aprenen, quins processos s’activen, i, com que tinc aquesta dèria, sempre estic rumiant quins materials calen per cobrir les necessitats dels alumnes i dels professors.»
En quins projectes estàs treballant actualment?
Doncs mira, ara mateix estem ficats de ple en la col·lecció la «Didàctica del Català» —que dirigeixo conjuntament amb la professora de la Universitat Autònoma de Barcelona Marilisa Birello i el professor de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya Llorenç Comajoan-Colomé—, que té com a objectiu donar als docents en actiu i als futurs professionals de la llengua una eina útil, efectiva i d’actualització sobre la didàctica del català des d’una perspectiva pràctica i rigorosa. És cert que no hi ha una fórmula per aprendre una llengua perquè hi intervenen molts factors, però els coneixements sobre com s’aprenen i s’ensenyen les llengües i la reflexió col·laborativa sobre aquests processos farà possible un ensenyament-aprenentatge més eficaç i motivador tant per als docents com per als aprenents.
Els volums que la componen estan concebuts per cobrir un ampli ventall de temes sobre diferents disciplines que intervenen en la tasca docent. Enguany hem publicat dos volums: Mètodes i enfocaments per ensenyar el català de Marilisa Birello i Llorenç Comajoan-Colomé i Seqüències didàctiques per ensenyar llengües: fonaments, disseny i implementació a l’aula de Carme Durán Rivas, Mireia Manresa Potrony i Carmen Rodríguez-Gonzalo. Tenim previst que cada any se’n publiquin dos volums.
Mirant el web de l’editorial PAM, hi vaig trobar una col·lecció de lectures graduades. Què són les lectures graduades? I d’on va sortir la idea de fer aquesta col·lecció?
M’interessa molt què passa a l’aula, com els docents ensenyen i com els alumnes aprenen, quins processos s’activen, i, com que tinc aquesta dèria, sempre estic rumiant quins materials calen per cobrir les necessitats dels alumnes i dels professors. En el cas de les lectures graduades, hi havia alumnes que em deien que volien llegir una novel·la en català però que fos del seu nivell, que no els frustrés i que no haguessin de recórrer al diccionari cada dos per tres. Per això ara hem tornat a activar aquesta col·lecció per a aprenents de català. Les lectures graduades són una col·lecció d’obres de ficció originals de diversos autors (assessorats per experts en adquisició de llengua) que estan graduades en tres nivells (A1, A2 i B1). Ara publicarem nous títols i penjarem al web de PAM les fitxes de comprensió lectora de les lectures i la guia per al docent, que es podran descarregar gratuïtament.
Podríem continuar parlant de docència durant hores. És important que ens fem preguntes, que debatem sobre aquest tema i que siguem humils i obrim la ment a noves propostes d’ensenyament. Hi ha un refrany valencià que diu: «No deixes les sendes velles per les novelles», però què passa si aquest camí no ens porta fins on volem arribar? Cal arriscar-se i apostar per noves sendes. M’ha semblat molt interessant aquest mètode d’ensenyament i d’aprenentatge, molt més enfocat a resoldre casos pràctics que a memoritzar teoria descontextualitzada.
